28 de desembre 2010

L'amor...!...?...&

Si senyors, aquest és el títol del dia dels Sants Inocnents, i el cas és que avui, amb la calma que hi ha a casa, el treball en solfa pausada i l'esperit lliure, m'ha revingut a la memòria una escena (amb el temps serà biblíca, ja ho veureu) on el dia de Sant Esteve, dinant a casa tota la famíla més els dos sogre i dos cunyats (parella un de l'altre, s'entén), i mentre les converses de que el menjar era bo, la temperatura del carrer era la que tocava i tot era banal, algú i o sé com ens va fer entrar en la conversa de les "banyes", no del bous ni de les vaques, sinó les banyes d'amor.................no us ho conto perque és una penuria de conversa (si es pot dir conversa), el cas es que ja haviem fet el postre, després d'haver de resccatar a un del cunyats del sofà i els dos fills meus que ja estaven al facebook. Era l'autèntic principi de sobretaula, encara no haviem fet ni el cafè però aquell moment, que és el moment que tota família s'està tota la tarde a la taula parlant de coses de la vida i la famíla, politica, treball, xafarderies, etc....Ç; just en aquell moment en tema de les banyes va quedar en que les dos filles i germanes estaven juntes i poc a poc es tocaven cas a cos per estar mes juntes, a l'altra banda de la taula la seva mare explicant tot allò relacionat amb les banyes (flipa tot lo que vulguis) i el meu cunyat ja tornava a estar fora de joc al sofà mostrant l'interés que li feia la conversa, és a dir, res. També el meu sogre va marxar a la vora del foc amb també zero interés pel tema, i jo vaig aguantar aquella incipient sobretaula per veue si el caliu familiar agafava una mica de forma, i per trecar el tema i lligar-ho una mica amb l'amor de qué es parlava, vaig dir en veu alta: A veue si sabeu dir-me perque els gais s'enamoren de gais: Perque els homes s'enamoren de dones i les dones d'homes, i perque les lesbianes s'enamoren d'atres dones també lesbianes ? SENSACIONAL !!! No només no vagi rebre resposata de ningú (sembla ser que a ningú li va interessar o no ho van entendre), sinó que tothom va callar, les germanes es van serparar físicament del lloc on estaven assegudes i van marxar de la taula en silenci a fer costat al meu sogre i cunyat respectivament, mostrant un desinterés pel tema absolutament genial. Em meravella el llenguatge no verbal del humans. Podriem dir que en aquest moment es va acabar el dinar/dia de Sant Esteve com a celebració familiar. Fins la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada