07 de febrer 2013

Vols feina, diners i bona vida...?

NO T'ESPANTIS, això que et dic FUNCIONA.


-Tenint en compte les notícies d'actualitat, pren força la meva fòrmula sobre la ideoneitat de buscar des ben aviat bones amistats.
Heu d'entendre que parlem en termes d'humanitat i tractem amb humans, i això vol dir que les bones amistats son les que accepten que els hi riguis les gràcies, que sàpiguis acceptar els seus punts de vista, acompanyar-los allà on ens demanin i recordar-los constantment que son uns craks, els millors i mes bons en tot.
Si pots aconseguir vuire amb ells els millors moments de la seva vida, viatjar amb ells, presentar-los la seva futura parella i compartir alguna intimitat comuna, ja ho tens !
-Aquests han de ser (no siguis tonto) de bona família, ben situada a nivells económic, social i polític. Fuig dels nous rics; aquests son com tu però amb diners. Fora !.
Si aquesta premisa la tens clara des de ben aviat, pots estar tranquil per tota la vida, tu i la teva família.
-Ah, per cert, per acabar-ho de lligar per sempre mes, recorda que els teus fills han de ser amics dels seus fills (encara que sigui a ferro cremat). Inverteix diners, si cal, en que vagi a les mateixes escoles. Han d'anar als seus aniversaris, passar alguns dies o nits amb els seus fills. Si cal que els teus fills hagin de fer el mateix que has fet tu, que ho facin.
Heu de pensar que això, que algú pot pensar que és ser un llepa-culs, no és res més que una inversió per tota la vida, la millor assegurança de vida.

Això és bíblic. Has de creure en aquest procediment. Has de tenir fe. Si dubtes et veuran i llavors serà la pitjor de totes les desgràcies per a tu i la teva família. FE TOTAL !.

El millor exemple per a creure en aquesta fòrmula és mirar la data d'avui (7 de febrer de 2013), llegir hemeroteques de tres a cinc anys enrera, i seguir les notícies i tertúlies de màxima actualitat d'aquestes dates. Els noms de les persones que han gaudit d'aquesta fòrmula son els que veureu en aquestes notícies, debats, tertúlies, cròniques d'actualitat, etc...


Biba Ehpaña i la Catalunya Catalana dels Catalans !

03 de febrer 2013

Tarraconia rolani in Art !

Tarraconia rolani és una espècie de caragol d'aigües dolces endèmic de la península ibèrica, però que només s'ha trobat exemplars a les aigües dels Ullals de Baltassar.
Mesuren menys de 2mm.

29 d’abril 2012

Dinar familiar

Molts resums es poden fer de qualsevol situació en família.
Ahir, després de molt temps, vam poder anar a dinar al pis de Jordi i Toia a l'Ampolla.
Avui no hi ha resum; queda una foto per al record!

21 d’abril 2012

La Familia Monster !

Pot semblar que va tot be, que som feliços, que ens ho passem be, però la realitat és la que es viu dintre de cada casa, i el que realment som és això:
Un "quadro de família".

15 d’abril 2012

Carn d'elefant

Igual es tracta d'urna acció benefica !. No critiquem allò que no sabem que hi ha de fons.
I si es tracta de repartir la carn d'elefant entre tota la Comunitat indígena que no te recursos ?, o d'una rostida popular en celebració de Santa Elefanta!. I si resulta que ell ho fa, a mes a mes, gratis? Es a dir que a nosaltres no ens costa ni cinc, que l'han convidat "a gastos pagados"?
Si es així, que en mati mes, molts mes. Els que vulgui.

NO SIGUEM CRUELS, QUE ELL ES MOLT CAMPETXANO.


Mariano Cebolla
fotografia@marianocebolla.com
Tel.630645087

28 de desembre 2010

L'amor...!...?...&

Si senyors, aquest és el títol del dia dels Sants Inocnents, i el cas és que avui, amb la calma que hi ha a casa, el treball en solfa pausada i l'esperit lliure, m'ha revingut a la memòria una escena (amb el temps serà biblíca, ja ho veureu) on el dia de Sant Esteve, dinant a casa tota la famíla més els dos sogre i dos cunyats (parella un de l'altre, s'entén), i mentre les converses de que el menjar era bo, la temperatura del carrer era la que tocava i tot era banal, algú i o sé com ens va fer entrar en la conversa de les "banyes", no del bous ni de les vaques, sinó les banyes d'amor.................no us ho conto perque és una penuria de conversa (si es pot dir conversa), el cas es que ja haviem fet el postre, després d'haver de resccatar a un del cunyats del sofà i els dos fills meus que ja estaven al facebook. Era l'autèntic principi de sobretaula, encara no haviem fet ni el cafè però aquell moment, que és el moment que tota família s'està tota la tarde a la taula parlant de coses de la vida i la famíla, politica, treball, xafarderies, etc....Ç; just en aquell moment en tema de les banyes va quedar en que les dos filles i germanes estaven juntes i poc a poc es tocaven cas a cos per estar mes juntes, a l'altra banda de la taula la seva mare explicant tot allò relacionat amb les banyes (flipa tot lo que vulguis) i el meu cunyat ja tornava a estar fora de joc al sofà mostrant l'interés que li feia la conversa, és a dir, res. També el meu sogre va marxar a la vora del foc amb també zero interés pel tema, i jo vaig aguantar aquella incipient sobretaula per veue si el caliu familiar agafava una mica de forma, i per trecar el tema i lligar-ho una mica amb l'amor de qué es parlava, vaig dir en veu alta: A veue si sabeu dir-me perque els gais s'enamoren de gais: Perque els homes s'enamoren de dones i les dones d'homes, i perque les lesbianes s'enamoren d'atres dones també lesbianes ? SENSACIONAL !!! No només no vagi rebre resposata de ningú (sembla ser que a ningú li va interessar o no ho van entendre), sinó que tothom va callar, les germanes es van serparar físicament del lloc on estaven assegudes i van marxar de la taula en silenci a fer costat al meu sogre i cunyat respectivament, mostrant un desinterés pel tema absolutament genial. Em meravella el llenguatge no verbal del humans. Podriem dir que en aquest moment es va acabar el dinar/dia de Sant Esteve com a celebració familiar. Fins la propera.

06 de març 2010

La inspiració viu a sobre.

Vindria a ser el títol d'una pel. licula d'atracció entre un artista
i la seva musa.
Peró com ja sabem tots de sobres, la realitat sempre supera la ficció.
I és aquí on la realitat ens diu que la inspiració ( les muses )
viuen a sota el carrer, davant teu, i nomes et visiten quan elles volen.
O es que em direu que aquesta porta- façana jo no l'havia vist mai ??? És davant de la porta del pis dels meus cunyats al barri del Raval, i he passat per aqui unes 10 o 15 vegades, però mai m'hi havia fixat. Avui les musses han fet que aquesta façana estigui mes enlluernadora que altres dies, i que jo la pugués veure tal com us la presento.

28 de febrer 2010

Festa de la Clotxa a Ginestar

Ja veurem el que dona de sí!!!

30 de gener 2010

La fotografia....."professional"...De qué? !!!

Fa uns dies en cobrir un esdeviment folklorico-cultural, em vaig trobar a un "amic", al que val a dir que em vaig alegrar de veure'l, com a mínim fins que va "soltarme":
-Hola Mariano, què tal....?. Aquesta feina era meva... Ho saps ?!!!
-Eeeep, hostia tio, pos fes-la...., jo vinc per encàrreg d'una entitat...
-Si, si, és que això mateix ho havia de fer jo....
-I com és que no ho fas ?
-És que és molt de "papeleo", factures i coses d'estes.....
-Ahhh...., però tu t'hi dediques a n'això de la fotografia ?. Ets professional ?. Autonom i tot el lio, o et dediques a una altra feina i en ratos perduts fas fotos ?
-Home, jo estic al "paro"....
Ole, ole i ole. Quins ous mes grans que té la gent !!!
PUC CONTINUAR AQUEST RELAT, I LES MEVES REFLEXIONS, PERÒ..., NI CAP TOT AQUÍ, NI TINC GANES DE "VOMITAR" TOT EL QUE TINC DINS MEU.
Quan el torni a trobar pel carrer, o al seu poble, o allà on sigui, sabré si ha llegit això només per la seva cara.
Ara que, ben pensat, si ho ha llegit, igual no és capaç d'entendre res del que explico.
Els que em coneixeu ja sabeu que fa anys que penso el mateix:
"La humanitat no té solució!"

27 de gener 2010

ABOCADOR TEMPORAL NUCLEAR ASCÓ

Serà bonic !!!
Molt bonic. Si sinyor !!!
Ja tinc ganes de vore'l !!!!
Que xalarem de mirar-mos-ho !!!
Mos deixaran vore'l ? Podrem entrar a dins ?
I quan hagi algun problema (corriments de terra, trencadisses, accidents raros que de vegades passen, etc..) ho sabrem ? O no ens ho diran, per deixar-nos dormir tranquils i no molestar-nos ?
Ja podem dormir tranquils. 60 anys (de moment) passen mes ràpid del que et pots imaginar. A mes, penseu que quan s'hagi de desmuntar, tornaran a necessitar 300 o 500 llocs de feina. Ole, oleeee !!!
JO EN VULL UN AL JARDÍ DE CASAAAA. JO TAMBÉEEEE !!!!
Què bonic. Què xalarem !!!!
Au a dormir tots.

16 de setembre 2009

VISCA EL CANON DIGITAL !!!

Benvolgut perdut de l'espai d'internet (si ets aquí és que t'has perdut),
després de temps de escoltar i suportar tantes i tantes coses que s'han dit i s'han esgrimit contra el CANON DIGITAL, ara, al meu espai, tinc ganes de dir-vos el que hi ha de debó en tot aixó:
1-Que no t'enganyi ningú, no és res contra la pirateria. Això és una altra batalla.
2-No és només l'SGAE la que ha treballat per que s'apliqui el CANON (que per cert, és llei europea), hi a moltissimes associacions que ho fan conjuntamet, però la SGAE és la mes gran, i per tant a la que és mes fàcil senyalar, apuntar i disparar els projectils de la demagogia.
3-El CANON el que aplica és el raonament fet des d'Europa de la nova era digital que estava per venir, i que finalment ha arribat, és clar.
Aquest raonament rau en que una nova tecnologia que ha anat sorgint al mercat, posaria en perill els interessos dels creadors, autors, etc.. de productes de consum cultural com són la música, els llibres, la fotografia, etc... i que amb aquesta tecnologia es posaria a l'abast de tot el públic la posibilitat d'enmagatzemar, reproduïr i copiar tots aquest bens culturals que son obra i propietat dels seus creadors.
Amb aquesta tecnologia, els únics que es veuen beneficiats son els FABRICANTS d'aquests aparells, i a la vegada es veuen perjudicats els autors.
4-Amb el CANON el que es pretén és que aquest enorme benefici que treuen els fabricants, vagi a parar, en part, als autors.
5-Molts mitjans de comunicació i molts periodistes nostrats, de preocupant capacitat de criteri, han anat llençant missatges de dubtes contra l'SGAE i contra el CANON. Cap d'ells ha parlat dels fabricants d'aquests aparells.
6-Aquest CANON vol ser una mena de mesura com ho pot ser (deixeume fer aquesta comparació) l'IVA. És a dir, tohom el paguem, però als professionals s'els hi retorna. Això mateix passa amb els aparells adquirts per professionals, que estan exempts del CANON.
Si encara no ho veus clar (no pensis en tu, pensa en la justicia de les coses imparcialment), imagina't que s'ha inventat una tecnologia que permet reproduïr còpies exactes de qualsevol cosa que vegis: cotxes, polseres, rellotges, edificis, etc....sembla ciència ficció no ?. Vé a ser una mica el que ha passat.
Pensa que aquests aparells es podran fabricar en sèrie i a preus de consum (ès a dir, tothom els podrà comprar)........., ara pregunta't a tu mateix: si tinc aquest aparell, quina casa del món em copiaria, quin rellotge portaria, quin cotxe ??? No em caldria comprar res de res, només ho enfoco amb la meva "maquineta" i li dic que ho vull clonar davant meu. Ia tà!!!. Per a qué comprar res més, ho tindria tot i tot.......
I ara preguntat....qui collons fabricaria cotxes, rellotges, cases, etc... si tothom s'ho pot clonar ?
Suposo que per es continui dissenyant, fabricant, contruint tots aquests bens, algú els haria de paliar les seves pèrdues. Mitjançant un CANON o un impost que es reverteixi en ells perque puguin continuar creant, dissenyant o construint.
Els fabricants dels aparells als qui s'aplica el CANON actualment, penseu que no fabricarien aquests aparells si no hi hagués música, fotografies, llibres....etc..,
Algú creu que les armes es fabricarien si no haguessin bales o projectils ??? És una comparació burda, però penseu-hi.
A més, i per acabar, el que es paga pel CANON DIGITAL, si no t'ho diuen, ni ho notes en el preu.
No et deixis arrossegar per la cultura del gran hermano, operación triunfo i la salsa rosa....posa fi a la mort cerebral.

29 d’agost 2009

L'alternativa ès a dins teu

És una forma de dir que t'has de sentir bé en ser diferent a la resta. No cal ser raret, però no vulguis seguir els corrents de pensament de la societat només perquè és el que toca. Creix al teu interior com creus que s'ha de ser, actuar i pensar. No cal que sortir de la rabera, però estiguis preparat per quan els portin al "matadero"..., és el moment de sortir per la tangent i continuar la teva vida, i si cal, buscar una nova rabera. Raberes n'hi ha a milers !!! Pots ser tu, encara que la rabera sigui forta. Escolta als teus amics i enemics (d'aquest aprendràs molt mes que dels amics), però tinguis comte de triar be el que uns i altres diuen (sempre de forma interessada) per aprendre mes i enfortir els teus propis criteris. Finalment, tot i que hi ha milers de camins a la vida, el teu és l'únic.
És un bon principi de reflexió per a Laura i Jaume. A Pau ja li tocaran en un altre moment.